El Petit Gran Trailwalker

El Petit Gran Repte creu que amb esforç tot és possible. En aquesta ocasió, però, no es tracta d'un esforç individual, sinò d'un esforç de GRUP ja que no una sinò quatre persones hauràn de fer... no 21 km sinò 100!!. En menys de 32 hores. No està pas malament.

Els quatre caminaires són en Dalmau, en Carlos, la Meri i l'Àlex. Quatre arenyencs "normals": només en Dalmau i en Carlos tenen alguna experiència al món del running, mentre que la Meri ha fet tota la vida vòlei (que no té res a veure amb el fons) i l'Àlex... l'Àlex de moment fuma i tot. Però totes quatre persones tenen una cosa en comú: una tremenda motivació per esforçar-se al servei dels altres, en aquest cas pels projectes d'Intermon Oxfam i també de la Fundació Miquel Valls.

El repte consisteix en acabar tots quatre caminant (amb l'ajut i suport logístic de la Marta i del Xavi) els 100 km de la cursa Intermon Oxfam Trailwalker 2014, que va des d'Olot fins Sant Feliu de Guíxols. Tots quatre ho han d'acabar, i tots quatre ho han de fer en menys de 32 hores. La prova esportiva començarà dissabte 26 d'abril del 2014 a Olot. Per més detalls feu clic aqui.

El Petit Gran Trailwalker, que és així com hem batejat aquest particular projecte, vol traduir el seu esforç en diners solidaris. Dos capítols ben diferenciats.

1. Per una banda s'ha marcat com objectiu l'aconseguir els diners per poder pagar els drets de participació al Traiwalker. Són 1500€, que són en si mateixos una donació a Intermon Oxfam, i que es pretenen obtenir a través de:
1. La pàgina web del Traiwalker. 
2. Patrocinadors (principalment empreses)
3. Participació al Sorteig del Niño 2014
4. Un torneig de vòleibol inèdit fins ara.
2. D'una altra banda també es volen aconseguir diners per la Fundació Miquel Valls, en favor de l'Esclerosi Lateral Amiotròfica. Aquest diners tindran una font principal, que seran les apostes (de la mateixa forma com va fer el Xavi al Petit Gran Repte).

A la pàgina corresponent del Petit Gran Repte s'explica detalladament com podeu col·laborar. Per anar-hi feu click aquí.

Hi ha un darrer objectiu, tot i que potser seria el principal: demostrar que amb esforç tot es pot, i posar aquest esforç al servei de la societat.

Presentació d'un nou Gran Projecte!

El Petit Gran Repte va tenir dues màximes:

1. Amb ESFORÇ tot és possible
2. L'ESFORÇ s'ha de posar al servei dels altres

Aquestes dues creences van permetre al Xavi, que mai no havia corregut, acabar els 21 km de la Mitja Marató de Granollers 2013 i a més recollir 8.000 € que van ser íntegrament donats a la Fundació Miquel Valls.

Un grup d'Arenyencs han decidit demostrar un altre cop que hi ha persones que hi creuen en l'esforç posat a servei dels altres. Un Gran Esforç. M'agradaria presentar-vos-els. I que us parlin d'aquest nou repte solidari. 

Ens trobem a la Sala Noble del CALISAY, divendres 29 a les 20.00. 

A Arenys de Mar, com no?

Vas apostar pel Xavi? Potser... t'ha tocat un premi!

Sip!. La famosa samarreta d'en Verdú, jugador de l'Espanyol, ja té amo!!. O mestressa... qui sap?. Però a més a més hem volgut aprofitar per sortejar també alguns llibres més! De forma que al final a aquest video en surten 11 afortunats guanyadors!. Potser... potser tú n'ets un! D'aquí uns dies enviarem uns correus als tocats per la fortuna, però si vols saber si ets un d'ells... mira, mira...

Fica-li un gol a l'ELA: un nou projecte de Lliçà de Vall al que El Petit Gran Repte dóna suport INCONDICIONAL

Piqueu aquí i feu un "me gusta"!!

Pocs dies abans de la Mitja de Granollers vaig conèixer a la Lourdes. I la seva història: ella i el seu home (en Pedro) tenen un amic, en Jaime, que pateix la ELA. Mentre me l'explicava... l'entenia tan i tan be!: bàsicament ganes de voler ajudar i no saber com... I el cas... el cas és que el Petit Gran Repte els va convèncer de que ells també podien muntar el seu projecte, de que podrien organitzar alguna cosa (el que fos!) que recollís diners per la Fundació Miquel Valls al temps que donava ànims i esperit de lluita al Jaime, a la seva família i també (per què no recordar-ho) als seus amics, molt especialment a la Lourdes i al Pedro.

Avui tot això té forma, i es diu "Fica-li un gol a l'ELA". Consisteix en organitzar un torneig benèfic de futbol el dia 29 de juny a Lliçà de Vall. Però no és un torneig qualsevol: els futbolistes no tindran més de 8 anys!. Tot un esdeveniment.

El Petit Gran Repte us demana el vostre suport. Es pot fer de moltes formes... però de moment començarem  amb una cosa senzilleta. Piqueu aquesta foto tan xula, un dibuix que ha fet la filla del Jaime, l'Ainhoa, i us durà al Facebook de "Fica-li un gol a l'ELA". I, de moment, feu un "me gusta" a la pàgina. Jo ja ho he fet!.

Seguiremos informando. Seguiremos animando!! (i proposant-vos coses per ajudar).

El Petit Gran Repte amb la XXXV Marxa popular d'Arenys de Mar. Justificació en prosa de per què s'hi ha d'anar.

Quan en Zenon m'ho va proposar no ho vaig pas dubtar: obviament el Petit Gran Repte donarà suport a la Marxa Popular d'Enguany. No podia ser d'una altra manera.

I per què?

Molt fàcil: per principis. El Petit Gran Repte vol ser una plataforma on es potenciï la cultura de l'esforç que tingui un sentit, "l'esforç funcional", per dir-ho d'alguna manera. L'esport és esforç, i aquest marxa dedica enguany aquest treball a recollir diners per la Fundació Miquel Valls, que fa un cop de ma a les persones que pateixen l'Esclerosi Lateral Amiotròfica. I com l'origen del Petit Gran Repte va ser precisament un esforç esportiu que recollia diners per aquesta mateixa fundació... home, como no hi anàvem a ser?

Però a més a més aquesta marxa va empeltada d'un altre concepte que volem cultivar: la LOCALITAT. Ara que està tan de moda les nacions, els països, els estats... sovint ens oblidem d'una cosa que és precisament el que ho fonamenta tot: els veïns. Quanta gent ajudem que està ben lluny (no dic que no s'hagi de fer, eh?), i al mateix temps ens oblidem dels que ho passen malament al nostre propi carrer, o dos pobles més a l'est? Doncs amics: per l'esforç, per la solidaritat i pels veïns, el Petit Gran Repte dóna suport incondicional a la Marxa.

Us demano que vingueu el diumenge 26. Podeu fer-ho els runners de pro, i els novells com jo... i també (com no) els fantàstics caminants que igual són majoria. Serà una ruta xula, ja ho veureu. I quelcom em diu que es respirarà un ambient... un ambient entranyable. Us hi esperem!!

El nou Petit Gran Repte ja té forma...

Des que vaig acabar la Mitja de Granollers no he deixat de pensar en com podria continuar el projecte. I de la mateixa forma que he tingut clar què és el que vull fer també hi ha una condició que s'havia de complir i que em tenia amoïnat: el projecte haurà de ser sostenible tant humanament com econòmicament. Quadrar una idea que a mig termini pot esdevenir complexa amb el fet que les persones tenim un número d'hores limitades al dia per a desenvolupar-la, juntament amb la realitat que no ens ha de ser costosa econòmicament no ha estat fàcil. Però penso que he aconseguit la quadratura del cercle. Sip!.

I ara que la cosa ja té forma passo a una segona etapa. D'una banda començo una fase de "consultes": contrastaré les meves idees amb persones que m'han anat seguint al llarg de tots aquests mesos i que coneixen tan bé el primer Petit Gran Repte com la meva persona. I per una altra costat demà mateix inicio els tràmits per tal de dotar al Petit Gran Repte d'una estructura jurídica mínima, d'entrada no serà la que vull, però si la que em puc permetre. Pasito a pasito.

Calculo que, si tot va bé, passada la Setmana Santa podré fer la convocatòria de presentació del nou Petit Gran Repte!.

C'est fini

Sabeu a on estic?: a punt de tancar el Petit Gran Repte dins d'una capsa. I mentre me'l miro em venen al cap les coses que m'ha ensenyat. He aprés que els límits estàn només a dins del nostre cap i  que sempre hi ha una forma d'arribar a on es vol. També m'ha donat l'oportunitat de veure el cor de les persones sota un altre prisma: i us certifico que si bé la indiferència i l'egoïsme existeixen, la solidaritat també és ben present al món. Durant aquests mesos he vist somriures i ulls brillar com no n'havia vist mai abans. El moment del Petit Gran Repte, però, amb el qual em quedo ha estat el quilòmetre 17 de la Mitja de Granollers.

Al quilòmetre 17 ja anava molt i molt cansat i vaig començar a caminar quan una noia desconeguda em passà per la dreta i es va aturar dues passes al meu davant. Llavors va girar el cap, em mirà als ulls i mentre ho feia m'oferia la seva ma. Li vaig agafar... i vam arrencar a còrrer plegats. Vam anar agafats potser... 10 segons, passats els quals ens vam deixar anar: ella va seguir al seu ritme i jo vaig quedar enrera. Gràcies a aquest gest vaig poder tornar a arrencar a còrrer. No sé qui va ser, suposo que no la veuré mai més: però aquest moment (màgic) em va ensenyar que no has de conèixer pas a una persona per ajudar-la. I que un gest insignificant (un simple donar la ma a algú altre) pot resultar tremendament útil.

El Petit Gran Repte s'ha acabat. Just ara, a les 19:00 del 24 de febrer he comprovat que s'han RECOLLIT 7785 € (6.935 via migranodearena.org, 800 per transferència directa d'una organització que no tenia tarja de crèdit, i 50 per gir postal des d'Andorra). I això que encara falten persones per pagar!. Per tant... MISIÓN CUMPLIDA. I amb escreix!: hem superat fins i tot les previsions gràcies a la generositat de moltes persones que han acabat abonant més del que havien apostat!.

I ara... què?. Doncs ara tanco la capsa i guardo el Petit Gran Repte. Ho guardo tot... llevat d'una cosa: deixo fora una idea que ha anat sorgint durant els darrers mesos... i que en el seu moment serà donada a conèixer. No us dic quan, potser d'aquí un mes, potser d'aquí tres. De totes formes ara, en aquest precís moment, el Petit Gran Repte que tots heu conegut... ha acabat.

Gràcies a tots pel vostre recolzament.

Com fer efectives les donacions | Cómo hacer efectivas las donaciones

Després de buscar diferents mètodes per fer efectives les apostes he arribat a la conclusió que la millor forma és a través de migranodearena.org . Té diferents avantatges, com que es fa el pagament per tarja de crèdit i a mes a més s'emet un certificat fiscal conforme heu fet una aportació a una Fundació, la qual cosa té exencions fiscals: vaja, que pagareu menys impostos a la declaració de l'any vinent!. També no us costa ni un duro passar els diners, i la Fundació Miquel Valls també té tot un seguit de facilitats si es fa servir aquesta pasarel·la de pagament. El procediment és molt senzill: heu de fer clic al següent vincle i seguir les instrucions:

Clic aquí per fer efectiva la vostra aposta!

Teniu uns 20 dies per fer efectiva la vostra aposta: no badeu!

Gràcies!

Después de buscar diferentes métodos para hacer efectivas las apuestas he llegado a la conclusión de que la mejor opción es a través de migranodearena.org . Tiene diferentes ventajas, como que se realiza el pago por tarjeta de crédito y además se emite un certificado fiscal conforme habéis hecho una aportación a una Fundación, lo que tiene exenciones fiscales: vaya, que pagaréis menos impuestos en la declaración del año que viene!. Además no os cuenta ni un duro pasar el dinero, y la Fundación Miquel Valls también tiene toda una serie de facilidades si se usa esta pasarela de pago. El procedimiento es muy sencillo: sólo tenéis que hacer clic en el siguiente vínculo y seguir las instrucciones:

Clic aquí para hacer efectiva vustra apuesta!

Tenéis unos 20 días para hacer efectiva vuestra apuesta: ¡no os encantéis!

¡Gracias!

7.696,01 €

Aquesta és la quantitat tancada a les 22:00 h del 2 de febrer. Aquí falten afegir alguns guanys extres que de moment no temin comptabilitzats, com les samarretes que ens queden, i algunes coses més que falten. Però vaja, que estem molt a la vora voreta dels 8.000 €.

Sincerament: MAI no ho hagués dit.

(Genial)

Com seguir-me en temps real durant la cursa | Cómo seguirme en tiempo real durante la carrera

1. Us heu d'obrir un compte a www.endomondo.com
2. Entreu amb el vostre login i password
3. A la part superior dreta hi ha un quadre de recerca que hi posa "Búsquedas". Allà heu d'escriure el meu nom secreto de l'Endomondo: hobbes habby
4. Quan m'hagueu trobat, m'afegiu com "amigo". Ara ja sóm amics de l'Endomondo.
5. Torneu a la pàgina principal de l'Endomondo, i a la part esquerra hi ha diferents "pastilles". A una hi posa Solicitudes. A una altra Gente que puedes conocer. M'interessa una a la qual hi posa PEOPLE OUT NOW. Piqueu allà.
6. Sortirà un mapa amb un munt de gent entrenant. A la part dreta del mapa hi ha un lloc on diu "GENTE ENTRENANDO". Doncs bé, filtreu d'aquesta manera: A on posa Deporte poseu "todos". A on posa Filtrar, poseu Mis Amigos.
7. I ja està! Quan estigui corrent sabreu de mi en temps real.

1. Abrir una cuenta en www.endomondo.com
2. Entrad en Endomondo con vuestro login y password
3. En la parte superior derecha hay un cuadro de búsqueda en elq ue pone "Búsquedas". Allí teneis que escribir mi nombre secreto de Endomondo: hobbes habby
4. Cuando me hayáis encontrado, añadirme como "amigo". Ahora ya somos "amigos" de Endomondo
5. Volver a la página principal de Endomondo, y veréis que en la parte izquierda hay diferentes "pastillas". En una pone "solicitudes". En otra "gente que puedes conocer". Me interesa la que pone PEOPLE OUT NOW. Pinchad allá.
6. Saldrá un mapa con un montón de gente entrenando. En la parte derecha del mapa hay un lugar en el que dice "GENTE ENTRENANDO!.  Pues bien, filtrad de la siguiente forma: donde pone deporte poned "todos". Donde pone Filtrar poned "mis amigos"
7. ¡Y ya está!. Cuando esté corriendo sabréis de mi en tiempo real.

Nervios. Nervios.

He estado nervioso todo el día. Intranquilo. Incluso me he dejado casi todos los macarrones: he sobrevivido con el bocadillo del desayuno, dos mandarinas, un plátano extremadamente curvado y, de merienda, un diminuto y triste melindro viudo de chocolate.

¿Por qué he estado nervioso?. No lo sé. No lo sé. Mentalmente he repasado las posibles causas de mi desasosiego. "Últimamente has entrenado poco", me decía el demonio por la derecha; "tenías un jodido dolor en la planta del pie y no querías lesionarte", me susurraba por la izquierda un angelito soplador. El demonio seguía azuzándome: "deberías haber sido más exigente físicamente", a lo que el ángel respondía "tenías mucho lío en todas partes". Y cuando el demonio empezó a darle con el rabo al ángel mientras éste último se defendía con golpes de lira me fui a correr mis últimos 20 minutos antes de la Mitja.

Ya de vuelta a casa me dije a mí mismo con toda la convicción de la que fui capaz: "¿cómo no vas a acabar?". Y fue entonces cuando un razonamiento se desprendió del techo, un razonamiento que así me decía: "si no corres, caminas, si no caminas, reposas lo que sea necesario, pero poquito a poco". Y como suele pasar cuando intento ablandar mis objetivos la autoexigencia que siempre me sigue a sol y a sombra me agarró los genitales con la naturalidad que le otorga la fuerza de la costumbre y, mirándome a los ojos, me espetó con un susurro que se me antojó grito: "aunque sea sufriendo... pero acabas".

Me asusté. Demasiadas cosas en la cabeza. Demasiada racionalidad. Demasiado darle vueltas a las cosas y pensar en hipotéticos futuros que luego nuca existen, demasiado ponerse en la peor de las situaciones. Y justo en ése momento entró en escena el recuerdo de una frase que acostumbro a regalar a todo el mundo y que había sido desplazada por la algarabía que el cerebro había organizado en mi cráneo. La frase se la enseñó a mi corazón un corazón bueno hace ya algún tiempo. Y cuando recordé la frase todo el ruido que había en mi cabeza desapareció: "hagas lo que hagas, disfrútalo". 

Y eso es lo que voy a hacer el domingo. Disfrutar. A tope.

6467 € !!!

 Amic i amigues. Fins ara tenim en apostes la gens menyspreable quantitat de 6.467 €. Francament és una quantitat impressionant. A mi, si més no, m'ho sembla!. Però... potser no en són prous diners per cobrir les necessitats de la Fundació Miquel Valls. Penseu que la malaltia no hi entén de situacions econòmiques dolentes. La malaltia és tan terrible ara com fa sis anys. Fa sis anys, però, hi havia uns diners que ara no hi són. Si us plau, ajudeu-nos. Per mirar de motivar als qui encara no heu apostat us deixo aquest spot fet per canalla de l'activitat extraescolar de periodisme de l'escola Joan Maragall. Gràcies Juanito pel teu esforç. I per saber treure de la canalla tantes coses bones.

Amigos y amigas. Hasta ahora tenemos en apuestas la nada despreciable cantidad de 6.467 €. Francamente es una cantidad impresionante. A mi por lo menos me lo parece!. Pero... quizás no sean suficientes para cubrir las necesidades de la fundación Miquel Valls. Pensad que la enfermedad no entiende de situaciones económicas adversas. La enfermedad es tan terrible ahora como lo era hace seis años. Hace seis años sin embargo había un dinero que ahora no existe. Por favor, ayudarnos. Para intentar motivar a los que todavía no habéis apostado os dejo este spot elaborado por niñas de la actividad extraescolar de periodismo de la escuela Joan Maragall. Gracias, Juanito, por tu esfuerzo. Y por saber sacar de los niños tantas cosas buenas.

Us convido al meu darrer entrenament!!!

Eis!. Això ja s'acaba!!!. Fins i tot els entrenements arriben a la seva fi, i m'agradaria fer el darrer amb tots vosaltres!. Què us sembla si quedem Diumenge 27 de gener a les 16:45 al pati del Calisay?.

El plan seria el següent:

· a les 16:30 estaré a Ràdio Arenys, on em faràn una mini entrevista.
· A les 16:45 Ràdio Arenys baixarà els micros al pati del Calisay. Allà i en aquell moment ens trobarem tots i totes. Si arribeu una mica abans... millor!
· A les 17:00 començarem a còrrer. Amb calma, a ritme "cochinero".
· A les 18:00 ens tornem a tornar al Calisay per quedar amb qui no hagi volgut/pogut venir a còrrer, i anirem tots plegats a prendre alguna cosa. Unes olives, per exemple.

Recorregut: jo havia pensat anar fins al final de Canet i tornar, que no és gaire. Qui vulgui podrà donar la volta en qualsevol moment, i ja ens trobarem al Calisay!. Hi ha una altra opció: els qui volgueu podeu acompanyar-nos en bici!.

Va va va!! Animeu-vos.! Us hi esperem!!!

Recta final

Recta final. Queden només dues setmanes, catorze miserables dies per acabar de complir la promesa que vaig fer aquell 31 d'agost davant 70 persones: acabar la Mitja, recollir diners, donar a conèixer la malaltia i mirar d'implicar al màxim número de persones en tota aquesta aventura, inclosos nens.

Ja només em resta acabar-la. Porto sis mesos, i aquestes dues darreres setmanes no crec que siguin determinants, ni pel que entreni i pel que deixi d'entrenar. Sé que puc acabar-la. Perquè vull fer-ho passant-m'ho bé.

Recta final. Quedan sólo dos semanas, catorce miserables días para acabar de cumplir aquella promesa que hice aquel 31 de agosto ante 70 personas: acabar la Mitja, recaudar dinero, dara conocer la enfermedad y mirar de implicar al máximo número de personas en toda esta aventura, incluyendo niños.

Ya sólo me queda acabarla. Llevo seis meses, y no creo que estas dos últimas semanas sean determinantes, ni por loq ue entrene ni por loq ue deje de entrenar. Sé que puedo acabarla. Porque quiero hacerlo pasándomelo bien.

El Video!!!

Fer aquest vídeo ha estat una petita gran odissea: al principi de tot el meu ordinador no podia amb la súper qualitat amb la qual en Fonsy va fer l'enregistrament. Pobret ell. Quan per fi el vaig poder editar a base d'enganyar-lo, el pobret petà per una altra banda. Canvio, doncs, d'ordinador. Quan tinc l'ordinador canviat em trobo que no pot generar el video en alta definició. Bueeeeeno: plan B. Tampoc. Plan C doncs. I quan ja, per fi tot lligat... pumba!: EL MEU INTERNET NO PUJA EL VIDEO EN ALTA DEFINICIÓ!!.  Doncs que no puji en alta definició: pitjor per ella.

 (I quan ja està tot editat, peli feta, pujada, en mitja definició... i contemplo les escenes que tan bons records em porten... observo amb horror que no he posat a la llista d'agraïments a la Batukada d'Arenys (ambe els infiltats de Canet). Ni tampoc a l'amabilíssim Ull Distret. Bé: ¡no hay mal que por bien no venga!. Els faré una menció especial i honorífica directament al blog, és a dir... aquí mateix.)

 (I és que davant les adversitats... no podem arronsar-nos!). AMUNT!!