Al quilòmetre 17 ja anava molt i molt cansat i vaig començar a caminar quan una noia desconeguda em passà per la dreta i es va aturar dues passes al meu davant. Llavors va girar el cap, em mirà als ulls i mentre ho feia m'oferia la seva ma. Li vaig agafar... i vam arrencar a còrrer plegats. Vam anar agafats potser... 10 segons, passats els quals ens vam deixar anar: ella va seguir al seu ritme i jo vaig quedar enrera. Gràcies a aquest gest vaig poder tornar a arrencar a còrrer. No sé qui va ser, suposo que no la veuré mai més: però aquest moment (màgic) em va ensenyar que no has de conèixer pas a una persona per ajudar-la. I que un gest insignificant (un simple donar la ma a algú altre) pot resultar tremendament útil.
El Petit Gran Repte s'ha acabat. Just ara, a les 19:00 del 24 de febrer he comprovat que s'han RECOLLIT 7785 € (6.935 via migranodearena.org, 800 per transferència directa d'una organització que no tenia tarja de crèdit, i 50 per gir postal des d'Andorra). I això que encara falten persones per pagar!. Per tant... MISIÓN CUMPLIDA. I amb escreix!: hem superat fins i tot les previsions gràcies a la generositat de moltes persones que han acabat abonant més del que havien apostat!.
I ara... què?. Doncs ara tanco la capsa i guardo el Petit Gran Repte. Ho guardo tot... llevat d'una cosa: deixo fora una idea que ha anat sorgint durant els darrers mesos... i que en el seu moment serà donada a conèixer. No us dic quan, potser d'aquí un mes, potser d'aquí tres. De totes formes ara, en aquest precís moment, el Petit Gran Repte que tots heu conegut... ha acabat.
Gràcies a tots pel vostre recolzament.
Gràcies Xavi per aquest Repte;
ResponEliminacrec que amb aquest gran gest no només has après coses noves si no que ens has fet a molts de nosaltres que també les aprenguéssim.
Espero que dins d'aquest caixa no em guardis a mi també i que em deixis fora per continuar assaborir del teu esperit...
racso
Coneixent-te, he de pensar, que la propera caixa que s'ha de preparar per guardar la propera Petita Gran Idea que se t'acudirà serà tan gran que potser haurem d'anar pensant en canviar de casa.
ResponEliminaGràcies Xavi!!! Per aquesta oportunitat de poder ajudar encara que sigui "migranodearena" a persones que tot i ser desconegudes mereixen això i molt més.
ResponEliminaA reveure
No he dubtat mai que ho aconseguiries. Moltes felicitats!! I preciosa l'escena...
ResponEliminaPetons,
Marisa