Sense tu... | Sin ti...

...jo no puc... | ...yo no puedo ...

Gràcies per recolzar-me tant | gracias por apoyarme tanto

1040 € !!!

Matí núvol i gris. Cada cop pitjor. I al final... al final el sol - a base d'insistir, a base de ser sol - aparta els núvols i acaba il·luminant la tarda. La nit et comunica que les apostes ja passen dels 1000 €. Fantàstic. Mai no jutgis un dia a mig matí: espera a havert-te ficat al llit..

Mañana cubierta y gris. Cada vez peor. Y al final... al final el sol - a base de insistir, a base de ser sol - aparta las nubes y acaba iluminando la tarde. La noche te comunica que ya pasamos de los 1000 €. Fantástico. No juzgues un día a media mañana: espera a haberte metido en la cama.

Mans, llibreta, boli | Manos, libreta, boli

Res més es necessita per que l'Agenda et faci una entrevista. Imagino que tot el que em va saber treure la propietària d'aquestes mans - no sé ben bé de quina manera, màgia suposo - ara està a dins de la llibreta de tapes blaves transformat en paraules i codis secrets, creixent i organitzant-se. Tinc ganes de veure què surt. Moltes ganes.

Nada más se necesita para que l'Agenda te haga una entrevista. Imagino que todo lo que me supo sacar la propietaria de estas manos - no sé bien de qué forma, magia supongo - ahora está dentro de la libreta de tapas azules transformado en palabras y en códigos secretos, creciendo y organizándose. Tengo ganas de ver qué sale. Muchas ganas. 

500 €!!

Ja tenim 500 € en apostes!. Potser és justament la quantitat de diners que li falta a un laboratori per poder comprar la màquina que descobrirà com aturar l'ELA;  o potser aquests cuartos són una part del sou de l'assistent social que li alegra el dia a una malalta d'Esclerosi Lateral Amiotròfica. Ho tinc clar: 500 € poden ser utilíssims.! Per tant, per què no mirem d'aconseguir a través de les apostes molts més bitllets de 500 €?. Va, animeu-vos i aposteu. Animeu... i que apostin!

Ya tenemos 500 € en apuestas!. Quizás es precisamente la cantidad de dinero que le falta a un laboratorio para poder comprar la máquina que descubrirá cómo parar la ELA; o quizás estos cuartos son la parte del sueldo del asistente social que le alegra el día a una enferma de Esclerosis Lateral Amiotrófica. Lo tengo claro: ¡500 € pueden ser utilísimos!. Por lo tanto ¿por qué no intentamos conseguir a través de las apuestas muchos más billetes de 500€?. Va, animaros y apostad. Animad... y que apuesten.

Suave... que me estás matando.

Alfonso y yo. Hoy.

Feia una setmana que em feia una mica de mal un taló de forma que diumenge vaig descansar. I mentre reposava em preguntava: "què faré si les coses es torcen?. I si haig d'abandonar?". L'esperit d'en Samaniego, que seia al meu costat, em va donar la resposta tot versionant alguns versos de la seva pròpia Fábula de la Lechera: "no anheles impaciente el mal futuro... mira que ni el presente está seguro". Limitem-nos, doncs, a viure i a tirar endevant.

Hacía una semana que me dolía un poco el talón, de forma que el domingo descansé. Y mientras reposaba me preguntaba: "¿y que haré si las cosas se tuercen?. ¿Y si debo abandonar?". El espíritu de Samaniego, que estaba sentado a mi lado, me dio la respuesta versionando unos versos de su propia fábula de la lechera: "no anheles impaciente el mal futuro... mira que ni el presente está seguro". Limitémonos, pues, a vivir y a tirar hacia adelante.

Alea jacta est

Ja m'he inscrit a la Mija de Granollers. (Crec sentir un petit nus a la boca de l'estòmac...).

Traïdor!

Aquest que veieu aquí és un traïdor. Un vil traïdor. Recordeu l'altre dia que vaig dir que a Sant Pere de Vilamajor hi havia uns pendents mortífers? Doncs sobre el particular en Ramon (que així es diu el miserable) em digué alguna cosa així com "el camí que és planet és el del Camí Ral, des de Sant Antoni cap a Llinars". I em vaig quedar amb la "copla".

La setmana passada li vaig demanar si em faria el favor de fer-me de llebre i si m'acompanyaria per aquest camí tan planet que em deia que hi havia. I avui al migdia hem quedat per fer l'entrenament. Mare de Déu Senyor!. Obvio els detalls. Només us deixo amb el perfil, que per mi ha estat una cosa "nova". Pels que corren, potser no-res, però per mi que entreno normalment a la costa...

Però... sabeu què?: m'he ensortit!!. I a més a un ritme força raonable!. I gran part del mèrit ha estat d'en Ramon (el vil i miserable), que no ha parat d'adaptar la seva velocitat a la meva i m'ha acompanyat amb interessant conversa... que ha quedat a mitges!. Haurem de tornar-hi un altre dia a acabar les frases pendents: començo a entendre als massoquistes. Merci Ramon!

El futur no existeix

Veieu aquestes dues fotos?. Les separa una setmana. A la de la dreta podeu contemplar a en Jordi i a la Mireia (i al Gel) deixant-se fer una foto al meu costat. Quan en Jordi es va assabentar de l'existència del Petit Gran Repte va ser dels primers "incondicionals". La Mireia, com sempre encantadora, recolzant-lo (recolzant-nos).

Una setmana després em trobo amb en Jordi acompanyat d'un genoll ben trinxat. Però el que es diu trinxat - trinxat: ja no podrà còrrer la Mitja amb mi, com volia. Però cors com el seu no es poden desaprofitar (pecado mortal!), així que el reciclarem. Ja se'ns acudirà com!.

L'ensenyament de tot plegat: el futur no existeix, per molt planificat que el tinguem, per molt a tocar que hi sigui. Hem de viure el present i no postposar cap decisió no sigui que demà fem tard!. Qui tingui idees i ganes... si us plau, que digui i faci ARA. Potser d'aquí una estona ja no podrà. (Això, estimats, aplica a tot a la vida).

(Ah!, Jordi, potser enguany no podràs correr la Mitja de Granollers amb mi com volies... però et prometo públicament que el 2013, a poc que et deixin, jo la correré amb tu).

Quan es corre... es pot pensar!

Platja de la Musclera. Avui. Genial.

Vosaltres enteneu que precissament avui que només havia dormit tres hores i estava fet caldo no només he pogut fer amb una certa comoditat els 50 minuts que m'havia proposat, sinò que a més a més he pogut PENSAR mentre movia les cames??. La vida és tan estranya...

Els pensaments han estat variats. He pensat en què podem escriure a la samarreta carbassa-fosforito que faci patxoca: crec que ja ho tinc!. També he pensat en la poca gent que hi havia al passeig dels Anglesos (Caldetes-Sant Vicenç-Sant Andreu de Llavaneres). I també en la de pasta que han de tenir els amos dels iots de Port Balís. I en si la felicitat és una destinació o un camí, com li he dit a una bona amiga. I també he pensat en moltes altres coses: 50 minuts són 3000 segons, i 3000 segons dónen per molt!

No sé per què m'ha sortit tan bé avui l'entrenament. Ni per què he pensat en tantes coses. Ni m'importa. El cas és que m'ho he passat bé i que segueixo convençut de l'èxit del Petit Gran Repte!

Ja tenim Facebook!

www.facebook.com/ElPetitGranRepte

Avui per Sant Pere de Vilamajor

Avui he corregut al migdia. Haig d'aprofitar els foradets que em deixa l'agenda. I cada dia tinc un foradet al migdia (hora de dinar) i he entrenat una mica al poble on treballo: Sant Pere de Vilamajor.

Sant Pere està tocant el Part Natural del Montseny. Us direu: "qué bonic!". Si: ho confirmo: és bonic. I hi ha uns pendents cap amunt que te cagas. O si més no per mi. De forma i manera que si barrejem "hora de dinar" amb "pendent cap amunt"... faig l'operació?:

hora de dinar + pendent cam amunt = merdamerdamerda.

Si!. Què passa!. No he pensat en que abans de dinar intentar un recorregut "cap amunt" és una mala idea. Bueno. Això que he aprés avui!.

Entrenant pel Ripollés

Avui he aprofitat que estava per Campdevànol per anar a còrrer una estona pel Camí del Ferro, que va des de Ripoll fins a Sant Joan de les Abadesses. No ha anat malament, però potser he arrencat massa fort, perquè m'he començat a cansar massa d'hora. Ho atribueixo a que el pulsòmetre m'ha fet figa de bon començament, i encara no controlo les sensacions del cos, potser li faig massa cas a l'aparellet dels nassos (que tan bé m'ha anat fins ara...).