Fins ara aquest camí d'entrenaments no ha fet res més que trencar parets, espantar fantasmes. Es pot còrrer més de 10 minuts sense parar... i més d'una hora també. Es pot còrrer per un lloc planet... i cap amunt també. Es poden superar els 1500 metres que té la Riera d'Arenys de Mar (anant cap avall...) i els 10.000 metres d'un memorable circuït per Sant Cugat (sense deixar de xerrar). Avui he espantat la meva por a competir (terror, haig de dir, els meus amics de volei bé que ho saben) acabant un circuït de 10 km, fent el millor temps que he fet mai... i a sobre passant-m'ho genial. On estàn els límits?: NI PUTA IDEA. Penso, però, anar-los a buscar. Tinc una terrible curiositat de saber fin on pot arribar un. (Elena: va per tu carinyo)Hasta ahora este camino de entrenos no ha hecho más que romper paredes, asustar fantasmas. Se puede correr más de 10 minutos sin parar... y más de una hora también. Se puede correr por un lugar lisito... y hacia arriba también. Se pueden superar los 1500 metros que tiene la Riera de Arenys de Mar (yendo hacia abajo) y los 10.000 metros de un memorable circuito por Sant Cugat (sin parar de charlar). Hoy he espantado mi miedo a competir (terror, he de decir, mis amigos de volei bien lo saben), completando un circuito de 10 km, haciendo el mejor tiempo que he hecho hasta ahora... y encima pasándomelo genial. ¿Dónde están los límites?: NI PUTA IDEA. Pienso irlos a buscar. Tengo una terrible curiosidad por saber hasta dónde puede llegar uno. (Elena, cariño, va por ti).
Gràcies Xavi, m'he emocionat!!la foto molt maca...Si segueixes així, no hi haurà limits!!
ResponEliminaXavi, Xavi... ara veig que no hi ha limits per a tu, fins i tot has aconseguit fer dues coses alhora...!
ResponEliminaGràcies per mostrar-nos el camí...!