Platja de la Musclera. Avui. Genial. |
Els pensaments han estat variats. He pensat en què podem escriure a la samarreta carbassa-fosforito que faci patxoca: crec que ja ho tinc!. També he pensat en la poca gent que hi havia al passeig dels Anglesos (Caldetes-Sant Vicenç-Sant Andreu de Llavaneres). I també en la de pasta que han de tenir els amos dels iots de Port Balís. I en si la felicitat és una destinació o un camí, com li he dit a una bona amiga. I també he pensat en moltes altres coses: 50 minuts són 3000 segons, i 3000 segons dónen per molt!
No sé per què m'ha sortit tan bé avui l'entrenament. Ni per què he pensat en tantes coses. Ni m'importa. El cas és que m'ho he passat bé i que segueixo convençut de l'èxit del Petit Gran Repte!
50 minuts? Ja? Però si estem al setembre... A aquest ritme segur que triunfem... he d'apostar molts eurus per tu, segur que guanyem... aquí guanyem tots...
ResponEliminaPetonets,
Carlos -8-
3000 segons? com es diu cotidianament, "¿esto pasado a pesetas cuanto es?", ànim que segur que per el Nadal ja seràs imparable!
ResponEliminaXavi. Gracies pel text! Hem sap mol de greu! De totes maneres, tal com dius tot es possible... Si l'operacio va be i la recuperacio fos una mica rapida potser i soc a temps... Per part meva fare el possible perque aixi sigui. Sino et guardo la paraula per correr junts a la proxima. Una abraçada molt gran!
ResponElimina