El futur no existeix

Veieu aquestes dues fotos?. Les separa una setmana. A la de la dreta podeu contemplar a en Jordi i a la Mireia (i al Gel) deixant-se fer una foto al meu costat. Quan en Jordi es va assabentar de l'existència del Petit Gran Repte va ser dels primers "incondicionals". La Mireia, com sempre encantadora, recolzant-lo (recolzant-nos).

Una setmana després em trobo amb en Jordi acompanyat d'un genoll ben trinxat. Però el que es diu trinxat - trinxat: ja no podrà còrrer la Mitja amb mi, com volia. Però cors com el seu no es poden desaprofitar (pecado mortal!), així que el reciclarem. Ja se'ns acudirà com!.

L'ensenyament de tot plegat: el futur no existeix, per molt planificat que el tinguem, per molt a tocar que hi sigui. Hem de viure el present i no postposar cap decisió no sigui que demà fem tard!. Qui tingui idees i ganes... si us plau, que digui i faci ARA. Potser d'aquí una estona ja no podrà. (Això, estimats, aplica a tot a la vida).

(Ah!, Jordi, potser enguany no podràs correr la Mitja de Granollers amb mi com volies... però et prometo públicament que el 2013, a poc que et deixin, jo la correré amb tu).