Al quilòmetre 17 ja anava molt i molt cansat i vaig començar a caminar quan una noia desconeguda em passà per la dreta i es va aturar dues passes al meu davant. Llavors va girar el cap, em mirà als ulls i mentre ho feia m'oferia la seva ma. Li vaig agafar... i vam arrencar a còrrer plegats. Vam anar agafats potser... 10 segons, passats els quals ens vam deixar anar: ella va seguir al seu ritme i jo vaig quedar enrera. Gràcies a aquest gest vaig poder tornar a arrencar a còrrer. No sé qui va ser, suposo que no la veuré mai més: però aquest moment (màgic) em va ensenyar que no has de conèixer pas a una persona per ajudar-la. I que un gest insignificant (un simple donar la ma a algú altre) pot resultar tremendament útil.
El Petit Gran Repte s'ha acabat. Just ara, a les 19:00 del 24 de febrer he comprovat que s'han RECOLLIT 7785 € (6.935 via migranodearena.org, 800 per transferència directa d'una organització que no tenia tarja de crèdit, i 50 per gir postal des d'Andorra). I això que encara falten persones per pagar!. Per tant... MISIÓN CUMPLIDA. I amb escreix!: hem superat fins i tot les previsions gràcies a la generositat de moltes persones que han acabat abonant més del que havien apostat!.
I ara... què?. Doncs ara tanco la capsa i guardo el Petit Gran Repte. Ho guardo tot... llevat d'una cosa: deixo fora una idea que ha anat sorgint durant els darrers mesos... i que en el seu moment serà donada a conèixer. No us dic quan, potser d'aquí un mes, potser d'aquí tres. De totes formes ara, en aquest precís moment, el Petit Gran Repte que tots heu conegut... ha acabat.
Gràcies a tots pel vostre recolzament.