Petit Gran Trailwalker. Metàfora.

Amb què quedar-se deprés de 8 mesos de projecte?. Amb la multitud d'hores compartides als entrenaments?. Amb els 4.829 € recollits i que han anat destinats a Intermon Oxfam i a la Fundació Miquel Valls? Amb les activitats organitzades? Amb les reunions i moments de bar? Amb la il·lusió de la sortida? Amb l'extrem cansament (i satisfacció, per què negar-ho) de l'arribada després de 100 km i de gairebé 30 hores caminant?.

Potser.

Jo, però, per sobre de tot em quedo amb l'escrit que una persona malalta d'esclerosi lateral amiotròfica va publicar al seu Facebook un cop vam acabar la Intermon Oxfam Tralwalker 2014. A mi... a mi m'han donat molt en què pensar, m'han emocionat. I sé que als altres membres de l'equip, també. I a tu?

Se empieza el camino con nervios y miedo de no llegar hasta el final, pero con fuerza y optimismo... sigues caminando,cada vez más débil , pero sabes que no puedes abandonar, porque tienes a personas que confían en ti ,unas te acompañan en el camino intentando hacerlo más llevadero y echarte una mano para que no decaigas, cuando ya tus pies, piernas, manos no pueden más, tienes tus cuidadores que te preparan la comida,la cama,etc...sabes que sin ellos acabar el camino sería imposible!! los necesitas y agradeces en este momento que estén ahí, a tu lado,sea para una tirita o un buen abrazo.

siguen pasando las horas, cada paso se hace interminable... pero al final llegas,con dolor en todo tú cuerpo,pero en la meta ves a tus seres más queridos, con cara de orgullo y felicidad ... te vas, con la sensación de haber hecho lo mejor que podías, acompañado de personas fantásticas que no olvidaras...