Gràcies. Gràcies a tothom que ahir va ajudar a que el Petit Gran Torneig hagi estat un dia absolutament inoblidable. Si més no per mi, i crec estar segur que també per a moltes moltes altres persones.
Gràcies en primer lloc als equips participants: impressionant el bon humor i bon rotllo que ha hagut en tot moment entre els equips (fins i tot a una final d'infart entre l'Eduvólei i l'Arenys Dilluns). No sé si sou conscients de l'enorme coixí de carinyo amb el que heu donat suport tant a la Fundació Miquel Valls com als malalts d'esclerosi lateral amiotròfica. Sempre recordaré els vostres SOMRIURES, les mirades que teníeu quan vareu marxar d'Arenys.
Gràcies en segon lloc a tots els qui en un moment o un altre heu col·laborat amb la causa solidària amb la qual estem compromesos i que de tant a prop ens ha tocat als arenyencs i en particular als Voleipapis. La venda de llibres, de samarretes, de les L-joies, de menjar i begudes, de números del Petit Gran Sorteig... ens han permés obtenir uns beneficis d'uns 1500 € que no haurien estat possibles tampoc sense l'extraordinària generositat dels molts i molts patrocinadors que ens han recolzat sense dubtar-ho ni un segon. Aquests 1500 € es sumen a les apostes que el Petit Gran Repte te ja acumulades. Gràcies també als mitjans locals que mai no han deixat de fer costat ni al Petit Gran Repte ni al Petit Gran Torneig. Gràcies a l'Ajuntament d'Arenys de Mar i al Clubs de Volei Arenys i el Club Volei Platja Arenys de Mar pel suport logístic i institucional. ¿I què dir dels nens de les escoles Joan Maragall i Sinera d'Arenys, i els joves dels instituts d'Arenys i de Tordera, que juntament amb els seus mestres han estat autors dels EXTRAORDINARIS trofeus del torneig?. Sense les vostres MANS això no hauria estat possible.
Un gegantí GRÀCIES a Voleipapis en general i a la Meri en particular: amb el carisma i forces de costum heu estat l'espurna que ho ha encés tot. Crec que l'organització ha estat en tot moment a l'alçada de les circumstàncies... i sabeu per què?: perquè tots els voleipapis estan dotats d'una víscera imprescindible per fer del món un lloc on pagui la pena viure: COR.
I finalment també gràcies als espectadors, jugadors, autoritats i organització que es van deixar portar per la sorpresa de darrera hora amb el qual us hem volgut desitjar els millor pel l'any vinent. El mèrit de tot el Cristo que es va muntar a darrera hora no hagués estat possible sense la Batukada d'Arenys de Mar (i crec que amb algun infiltrat de Canet) que, després d'una llarga espera aguantada amb paciència infinita, van saber fer ballar a tothom al ritme dels batecs amb els quals ens hauriem de bellugar sempre per la vida. Com us he dit, nois i noies, us en dec una.
Gràcies. Gràcies. Gràcies.
