31 d’ag. 2012

La convocatòria?: un èxit!!


La Sala Noble del Calisay, d'Arenys de Mar, de gom a gom. Fins a dalt de tot!. I davant d'aquestes 80 persones m'he compromès formalment a acabar la Mitja Marató de Granollers del 2013 amb l'objectiu de recollir diners per a la Fundació Miquel Valls, que s'esforça cada dia a donar a les persones amb Esclerosi Lateral Amiotròfica una vida una mica millor. Podríem dir que avui ha estat el primer pas del meu viatge de mil milles!

I, sabeu què?. Quan pujava la Riera cap a casa tenia l'absoluta convicció que tot sortirà molt i molt bé!!

I ara, a treballar. Tenim (tots) moltíssima feina a fer!

7 comentaris:

  1. Holes xavi,
    El C.Volei Platja, vol ajudar a aquesta iniciativa d alguna manera. Havíem pensat en fer un centenar de samarretes taronges com la teva i estampar hi al darrera la pàgina del blog.
    I dissabte de mercat possar nos a la plaçeta a vendre les. Tots els di.ers aconseguits amb les samarres, tots anirien apostats per a tu!!
    La nostre tasca la del volei platja és de temps: fer les fer, vendre les totes...i de pas, qui les porti posades ens faran propaganda de projecte allà per on passin...
    Què et sembla???

    Rebem el vostre ok( per què ja comença a ser de tots una mica) i ens hi posem...

    Un muuuaaakk!

    marta pardo i meri carrillo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mecagoenlamar!. Perfecte!. Ara hem de corrdinar tot això amb el disseny. Us dic el què! I merci!

      Elimina
  2. Bon dia des de Canet,
    si ho voleu, podem també vendre'n unes quantes al mercat de Canet.
    Bona pensada.
    Mercè

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan les tinguem fetes, ens posem en contacte...
      Fantàstic!!

      Meri

      Elimina
    2. Anna Muñoz1/9/12 14:39

      Compte amb mi Mercè.
      jo també hi seré venen samarretes.
      un petó a tots!

      Elimina
  3. Bon dia!!gràcies a tots per venir!! avui m'he llevat amb una força extraordinaria...ens queda un llarg camí,molt difícil,però sabeu el millor??
    NO ESTEM SOLS!! i això no té preu...

    Una abraçada de OSA
    Elena
    P.D:NO MÁS MOCOS!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que no té preu, querida, és que t'hagis llevat amb una força extraordinària!. Ara bé: pensa que això serà com una cursa, hem de dosificar dosificar dosificar. Okis?, Un petonas!

      Elimina